EL TABALET
Igual que es va dir en la Dolçaina, és molta la tinta, o allò que s'ha escrit en Internet, empleat per a descriure el Tabalet, tot això amb molt d'encert i des de diversos punts de vista. No obstant l'Associació de Tabal i Dolçaina Serra Calderona no pot deixar de posar unes línies sobre l'assumpte.
El tabal valencià és un instrument musical de percussió de la família dels membranófons, percudit amb "palillos" (baquetes), format per un cilindre buit (caixa de ressonància), tancat en ambdós extrems per unes membranes anomenades parches que estan subjectes al cilindre per uns cércols i estos entre si units per una corda (en zig zag) de cànem, per al seu tensat al mode tradicional, per mitjà de tensors de cuiro trapezoïdals, portant externa i diametralment i fregant sobre el pegat inferior uns bordons que vibren al ser colpejat el tabalet.
El "Tabalet valencià", evidentment, pertany a la família dels tambors, però amb les seues característiques i dimensions pròpies, uns 20cm. d'altura i 30cm. de diàmetre, aproximadament (hi ha altres per als xiquets/es més xicotets que tenen 18cm. d'altura i 25cm. de diàmetre), d'entre els tabals, de distints fabricants, que té serra calderona, els que menys pesen son, 1340 gr., el de 30 cm., i 980 gr., el de 25 cm.
El cos és cilíndric, buit, de fusta, amb dos membranes, (antigament de pell i hui de plàstic) una en la seua part superior anomenada batedor, més gruixuda que la de la part inferior anomenat "bordonero", contactant diametralment en la inferior uns bordons, que naixen del cos del tabal, travessen el cércol inferior, creuen diagonalment sobre el parxe "bordonero", tornen a travessar el cércol inferior i queden subjectes al cos del tabal per mitjà d'un sistema de tensat, produint, els bordons, vibracions al colpejar el parxe superior.
Les dites membranes estan subjectes al cos cilíndric per mitjà de cércols de fusta que van units entre si per una corda, en zig zag, que es tesa amb unes peces de cuir a manera de trapezi.
En el tabalet s'executen multitud de ritmes diferents a més dels ritmes habituals de marxa, pasdoble, vals, havanera, diana, masurca, polca, etc. A més tenim diversos ritmes que només se solen executar amb els tabalets acompanyant de forma inseparable a la dolçaina. Entre ells tenim ritme de Cavalgata, ritme de la Moma, dels Nanos, dels altres balls del Corpus, Mangrana, Pastorets, Arquets, Llauradors, Cavallets, Turcs, Degolla, etc., multitud de ritmes de cercavila i de processó, ritmes de correfoc, ritme de Bocairent, ritme de la Dansa, d'Albaes, de carreres de Joies, etc.
Com es pot observar, és una difícil i encomiable tasca el que un tabaleter execute estos ritmes.
Vaja des d'ací el reconeixement mes sincer de Serra Calderona a totes les tabaleteres i tabaleters, ja que amb el seu bon fer i el seu so tan característic fan possible eixa perfecta simbiosi Tabalet & Dolçaina.