Ball Tradicional
En primer lloc, vull agrair el meu interés i afecte pel ball folklòric, a la Senyora Na Concha Capilla Martínez, presidenta de l'Agrupació Folklòrica de Moncada, i una de les persones molt doctes i que més estima el folklore valencià.
La dansa és una de les formes utilitzades pel ser humà per a expressar els seus sentiments, que junt amb la música i la pintura són les més antigues manifestacions artístiques de la humanitat, estant íntimament lligades a les seues ancestrals quimeres, poders màgics, creences religioses, en definitives pors, tristeses i alegries.
Per a alguns antropòlegs, l'aparició de l'homo sapiens, és ulterior a la dansa, perquè ja de forma natural i instintiva, moltíssimes espècies animals realitzaven moviments rituals en determinats moments o èpoques. Tenim les danses d'aparellament en nombroses aus, mamífers, i fins i tot peixos, o els moviments rituals d'algunes espècies previ a llançar-se a l'atac, per exemple serps.
Encara que els orígens precisos de la dansa són incerts, pareix clar que és anterior al domini del llenguatge, i no hi ha dubte que l'alegria i altres emocions, fins i tot la por, van servir d'incitació per a promoure l'acció rítmica d'hòmens i dones. De manera que el més probable és que les primeres danses primitives estigueren relacionades a invocar (positivament o negativa) les forces de la naturalesa, rendir culte a les seues divinitats, fertilitat les dones, etc, tot això a través de moviments corporals.
Amb el transcurs del temps aquells moviments corporals van anar quedant fixats com a actes rituals que es repetirien en demanar abundants collites, bona caça, que brillara el sol o que caigueren pluges, etc, expressant així els seus temors o necessitats, en definitiva els seus sentiments.
Amb l'evolució de la civilització la dansa comença a realitzar-se ja d'una forma establida, bé en cercles, en línia, o formant altres figures geomètriques, també amb uns ritmes concrets i dins d'un context especial i determinat. De manera que a més d'allò atribuïble a la naturalesa o a allò que s'ha desconegut, a allò mític o a allò màgic, a poc a poc, tot esdeveniment important de la vida començarà a anar acompanyat per les seues pròpies danses, naixements, arribada a la pubertat, recerca de parella, matrimonis, morts, fins i tot només com a mitjà d'entreteniment i diversió de les més diverses gents i classes socials, produint-se amb l'esdevindre dels anys, distintes versions artístiques d'aquelles primeres danses que influïdes posteriorment per altres circumstàncies, guerreres o socials, religioses o profanes, han evolucionat fins a arribar les actuals danses i balls, bé com a les més senzilles danses tradicionals o bé com les més dificultoses coreografies.
Mostres de tot això han quedat plasmades pertot arreu, en les pintures rupestres, dibuixos en la ceràmica grega on la dansa va aparéixer ben sovint vinculada als jocs, i singularment als Jocs Olímpics grecs, en els frisos egipcis, vint segles abans de Crist ja s'havien establit les danses astronòmiques en honor del déu Osiris, en ceràmiques Iberes, en frescos de civilització romana, en narracions bíbliques, danses cortesanes palatines del renaixement, danses populars, literatura, escultures, pintures i així fins als nostres dies.
Els balls i la música tradicionals estan relacionats directament amb una comunitat i els seus esdeveniments socials, realitzant-los persones que no són ballarins professionals. S'han utilitzat criteris distints per a diferenciar la dansa tradicional popular i altres tipus de dansa, un d'ells és que en la dansa popular els passos són simples i repetitius, de tal forma que qualsevol membre de la comunitat puga participar, no requereixen la presència de molt de públic, ja que els mateixos membres del públic poden ser els dansaires, i la seua transmissió és de generació en generació, ensenyant els majors als més jóvens. No obstant, les classes populars van anar incloent en el seu àmbit les danses cortesanes i palatines, minuetos, valsos, etc.
Al nostre país hi ha gran varietat de danses tradicionals, la majoria i d'estos balls i músiques tenen una llarga tradició els orígens de la qual en el temps es desconeixen per estar molt allunyats de l'actualitat, sent la seua ensenyança per transmissió oral. No obstant això, no cal passar per alt que quan un ball o cançó folklòrica tradicional passa d'un intèrpret a un altre tendeix a patir alguns canvis.
A causa del necessari acompanyament sonor i rítmic de qualsevol tipus de ball, la dansa i la música són dos manifestacions completament interrelacionades, sent inherent l'ús d'instruments de gran senzillesa i arrelament popular en les modalitats de danses folklòriques tradicionals, tenint València una gran quantitat de danses i balls tradicionals populars, religiosos o pagans, (seguidilles, fandangos, malaguenyes, boleros, jotes, dansades etc), que són acompanyades musicalment amb Tabal i Dolçaina, per exemple la Xàquera és un ball dels més antics, que, junt amb la dansa, s'acompanyen a ritme de Tabal i Dolçaina.
Serra Calderona intentarà posar en coneixement, a aquells a qui puga interessar, el màxim d'elles i comencem per "Dansa" i el "Ball del Velatori".