Castellano Valencià

Baile Del Velatorio (Mortichol o Danza del Albaet)

Cuando moría un niño en el albor de su vida, normalmente antes de los siete años, se hacía un velatorio, con unas características muy peculiares, en diversos pueblos o aldeas de algunas comarcas de Castellón, Valencia y Alicante, esta costumbre se difumina conforme a las dificultades orográficas de la zona, (por ejemplo, a lo largo del último tramo del Turia, o pueblos más próximos a la mar, también algunos núcleos del interior, Rivera Alta, La Costera, Marine Alta, Campo del Turia, Huerta de Valencia, Plana Baja, Alicantino, Valle de Albaida, Vega Baja del Segura, Dénia, Xixona, Montechelvo, Llosa de Ranes, Orihuela, Benimodo, etc.).

El toque a muerte no era con las campanas grandes del campanario sino con una más pequeña que solía hacerse accionar, no desde el campanario sino al interior de la iglesia y con un ritmo más alegre que el de un adulto, se decía "toque de gloria" (sin duda desde el gremio de campaneros nos podrían informar de él).

La creencia popular era que el "Albaet", al no haber pecado a esa corta edad iba directamente al cielo convirtiéndose en angelito y, desde allí, velaba por todos los parientes y amigos.

De manera que todo lo que rodeaba su velatorio y entierro era peculiar e invocando su pureza.

Se vestía de blanco, le ponían en la cabeza una corona de flores, le maquillaban los labios y las mejillas con un poco de carmín, flores blancas alrededor de su cuerpo y estampitas de la Virgen con el Niño Jesús y también del Ángel de la Guarda. El "cadafal" cubierto de blanco y el ataúd también blanco con cuatro cirios a las esquinas.

Una vez todo arreglado comenzaba la "danza del Velatori", interpretada por los instrumentos que se tocaban al lugar, guitarra, y si había, bandurria, acordeón, o incluso con clarinete. En el baile participaban las bailadoras y bailadores que había en los pueblos de alrededor, y lo hacían varias parejas diversas veces en la noche, o una pareja que se alternaba con otras durante casi toda la noche, cantando distintas estrofas según la comarca.

Vaya desde aquí un pequeño homenaje a un hermanito que tuve (José Vicente Garay Cabo, primer hijo de mis padres) que falleció el año 1941, antes de cumplir el primer añito.

Normalmente los grupos de baile actuales suelen hacer cinco estrofas, en la Agrupación Folklòrica de Moncada se interpretan estas cinco estrofas, habiendo otras según la comarca.

1ª) La dansa del vetlatori
La dansa del vetlatori
Dones vingueu a ballar
Que és dansa que sempre es balla
Quan s' ha mort algun albat.
La dansa del veltatori
2ª) I al vetlatori acudeixen
I al vetlatori acudeixen
Del veïnat i parents
Que no hi ha aplegat a patir
I aquell pobret albaet
Al veltatori acudeixen
3ª) La cosa més dolça i fina
La cosa més dolça i fina
Més que el millor pensament
I a tots els presents ens dol
Que estiga de cos present
La cosa més dolça i fina
4ª) I els pares desesperats
I els pares desesperats
Ploren pel seu xicon
Que els ha arrancat el cor
Sense saber el que es mont
I els pares desesperats
5ª) La dansa del vetlatori
La dansa del vetlatori
Dones ja es va a acabar
Que és dansa que sempre es balla
Quan es mor algun albat.
La dansa del vetlatori

Otras estrofas que se cantan en la Comunidad Valenciana.

En este poble s' ha mort
En este poble s' ha mort
Un angelet molt polit;
dones no ploreu, per ell,
Que ja ha acabat de patir
En este poble s' ha mort
I un angelet se'n va al cel
I un angelet se'n va al cel
Sense fer cap de pecat
I no coneixer del mon
Lo que de bo i roin hi ha
I un angelet se'n va al cel
Quin goig més gran deuen tindre
Quin goig més gran deuen tindre
els pares d'este xiquet,
perquè s'ha pujat al cel,
i s'ha tornat angelet.
Quin goig més gran deuen tindre
I els pares ploren de pena
I els pares ploren de pena
No eu poden remeiar
Pel fill que se l'ha mort
I el cor lis ha arrancat
I els pares ploren de pena
El pare i la mare ploren;
El pare i la mare ploren;
no ploren pel xic, no;
que s' ha mort la criatura
sense saber lo que és el món.
El pare i la mare ploren;
I un capollet per a Deu
I un capollet per a Deu
I nosaltres entre tant
Dansem en el velatori
I esta dansa tan regran
I un capollet per a Deu
Tots els pares i els veïnats
Tots els pares i els veïnats
Reunits en sentiment
Ballen per el velatori
Que es va fer un albaet
Tots els pares i els veïnats
I els pares desesperats
I els pares desesperats
Ploren pel seu xiquet
Que els han arrancat el cor
Siguent tant rechicotet
I els pares desesperats
I esta nit estem d'albat
I esta nit estem d'albat
Que s´ha mort el meu xiquet
I els jóvens estan descansant
Mosatros estem dolents
I per dins estem plorant
És un ball que es balla
És un ball que es balla
En molta pau i harmonia
Menjant cacau i tramús
I brindant amb alegria.
És un ball que es balla
La dansa del Velatori
La dansa del Velatori
Senyors ja va acabar
¡que elegant i que bonica!
A tots ha d'agradar.
La dansa del Velatori
La dansa del velatori
La dansa del velatori
senyores ja esta acabant
Que és dansa que sempre es balla
Quan s' ha mort algun albat.
La dansa del velatori

Baile

^ Subir ^