- Nounat i infantil
- Des de Xiquets de bolquers
- Infantil (de 3 a 5 anys)
- Primària
Jocs Tradicionals i Populars de Xiquets de bolquers i Infantil
Cal tindre en compte que en tots els jocs i cançons populars i tradicionals hi ha infinitat de variants segons la zona geogràfica i temporal en què es practiquen.
(En èste apartat també se inclouen algunes partitures simples i el audio per a poder seguir les cançons de bresol cantant, amb el flabiol de la dolçaina o amb la dolçaina).
Des de Xiquets de bolquersCinc llopets
És un joc per als bebés poc després de nàixer, es tracta d'atraure l'atenció del bebé i també fer que moga la seua maneta imitant-nos.
Amb este joc li cantem la cançó "Cinc llopets, té la lloba, cinc llopets, darrere de la granera. Cinc va parir, cinc va criar, i a tots juntets, lleteta els va donar", al mateix temps que anem girant la mà a dreta i esquerra i amb els dits estesos i separats per a atraure l'atenció del xiquet i que este intente imitar els nostres moviments.
Per a flabiol:
Per a dolçaina:
On està la mare?, On està el pare?
Este joc sol ser dels primers a què juguem amb els nostres bebés, es tracta de, a la vista del bebé, tapar-nos la cara amb les dos mans i li diem "ja no està mamà, o ja no està papà, On está la mare? o On està el pare??, i a continuació ens llevem les mans de la cara i amb les nostres millors rialles i carantoines li contestem "ací esta mamà, ací esta papà".
També realitzarem este joc fent que s'amague el nostre bebé, és a dir, agafarem les manetes del bebé i li taparem la careta, dient "ja no està el bebé, On està el bebé?, i a continuació li llevem les manetes de la cara i festejant-ho molt alegrement li contestem "ací està Laura?, o ací està Carmen?, ací està José Luis?, ací està Carla?, ací està Adrián?, ací està Francisco?".
Els cinc didets
En este joc, amb una mà nostra, agafem el braç del bebé deixant la seua mà lliure, i a continuació amb l'altra mà mostra li anem agafant els didets, un a un i començant pel menut i li diem: "este anà a per llenya",
després passem a l'anul·lar; "este la tallà",
després el cor; "éste anà a per ous",
després l'índex; "este els va cuinar",
finalment el polze: "i este grosset tot se'l va menjar".
Palmes, palmetes
Agafem les mans del bebé i donem palmadetes amb elles cantant, "Palmes palmetes que ve el papá i porta un gosset que diu gua-gua-gua-gua".
També hi ha multitud de lletres, exemple;
Palmes palmetes, figues i castanyetes, ametles i torró, per al meu xiquet són;
Palmes, palmetes, que ja ve papá, palmes palmetes, que ara vindrá
Per a flabiol:
Per a dolçaina:
Muntar en cavallet
Per a jugar al cavallet assentarem el bebé en els nostres genolls i mirant-nos de front.
Es tracta d'alçar i baixar els nostres genolls un poquet (sense separar els peus del sòl) i subjectant bé el bebé per la cintura amb les nostres dos mans (a mode de cotilla) mentre anem dient "al pas, al pas, al pas,……" imitant així els vaivens del cavallet, però molt lentament.
Després, i al mateix temps que anem accelerant els moviments, diem "al trot, al trot, al trot, ……." anant el cavallet un poc més ràpid, i a continuació passem "al galop, al galop, al galop, ….." igual que si el bebé estiguera sobre un cavall al galop.
Donar-nos un xicotet colp, "un coco".
Normalment jugarem a "donar-nos un coco" tenint una altra persona al bebé en braços en posició horitzontal o tenint-lo nosaltres mateixos.
Es tracta d'acostar la nostra front a la del bebé i demanar-li "un coco", o siga que ajunte la seua front a la nostra, cosa que al principi i per a ensenyar-li serem nosaltres els que ajuntarem la nostra front a la d'ell, i quan els dos fronts entren en contacte ho celebrarem amb molta alegria.
Misino, misino, sopetes de llet
Agafem la mà del bebé i la llisquem per la nostra galta al mateix temps que anem contant "Misino misino, sopetes de llet, si no les vols, pal, pal, pal, ………", quan arribem al moment de "pal, pal, pal…" imitem el colpejar amb la seua maneta en mostra galta, i inclús en la seua.
Pis pisigaña
Amb la palma de la mà del bebé estés cap avall, en la part superior li donem com xicotets pessiquets o picades (molt suau per a no fer-los ni el menor dany) al mateix temps que recitem "pis pisigaña, que ve l'aranya, amaga la maneta, que et pica, que et pica,……." sent al final de la cançó les picades un poquet més fortes com si fóra una aranyeta que li està mossegant.
Una vegada els menuts comencen a caminar i parlar, els jocs continuaran reforçant i ampliant les seues aptituds motrius, intel•lectives, d'aprenentatge i de sociabilitat.
Infantil (de 3 a 5 anys)Fred o calent
Un xiquet, xiqueta, o un major amaga un objecte a manera de tresor sense que la resta dels altres ho veja, i anirà dient "fred" o "calent" per a orientar-los en la busca.
Fred significa que estan lluny del lloc en què s'ha amagat el tresor, calent que està prop i que et cremes és que pràcticament ho estàs tocant.
És un joc de busca, estratègia, lògica i memòria
El Fanalet
A passejar el Fanalet es començava quasi al mateix temps que caminar, perquè els pares ja ens portaven de la mà des d'eixos moments.
Al finalitzar el període estival, més enllà de la mitat de les seues vacacions els xiquets i xiquetes dels pobles disfrutaven jugant a passejar pel poble uns fanals molt "artesans", puix estaven fets amb melons d'alger (melons d'aigua) als quals, després de tallar una tapadora, se'ls buidava la polpa i en la pell, perforant-la, se'ls feien els més diversos dibuixos i figures, posant-los a continuació un ciri ences dins d'ells la llum de la qual passava entre els dibuixos i formes tallades.
Se'ls posava la tapadora i se'ls subjectava amb uns cordells passejant-los a boca de nit per tot el poble.
En el seu paseig cantaven:
El seré té un gos
Que li criden Capità
A l'una de la nit
S'ha menjat tot el pa
Amagatall
A l'amagatall comença a jugar-se normalment a partir dels 4-5 anys, és un joc molt senzill, un xiquet, xiqueta, o un major és el que ha de buscar als altres, que s'hauran amagat prèviament.
Abans de començar a jugar és convenient delimitar la zona on va a desenvolupar-se el joc, als majors ens resulta divertidíssim veure com els més xicotets localitzen llocs per a amagar-se i com el que "paga" busca per tots els costats a l'espera de trobar-los, sent el primer trobat el que paga.
Quan són més xicotets, es prou amb què el que busca trobe als que s'amaguen, perquè la seua motricitat i equilibri no els permet fer grans carreres, però quan ja poden córrer més el joc varia. Sent que quan el que paga troba a algú ha de tornar al lloc de partida i dir allí el nom del que ha trobat, i si el trobat arriba abans aconseguix salvar-se i no "pagar".
És un joc d'enginy per a amagar-se, sent cooperatiu per part dels més xicotets perquè solen buscar entre tots el millor lloc per a fer-ho i no ser descoberts. Sent a més competitiu i de velocitat quan ja són més majors.
Conillets a amagar-se
Es tracta que qui "paga" és la llebre i els que s'amaguen són els conillets, a qui ha d'atrapar la llebre.
La llebre es tapa els ulls recolzant-se en una altra persona que fa de "mare" (normalment la mare d'algun d'ells) i mentre que els conillets s'amaguen la mare canta "conillets a amagar-se, que la llebre vos va a agarrar, de nit i de dia tocarà l'au María", i pregunta Conillets ja esteu amagats?, si estos responen que sí, la llebre anirà a buscar-los, i si responen que no la mare tornarà a cantar una altra vegada el mateix.
Mentre la llebre va buscant als conillets, estos poden salvar-se si van corrent i toquen a la mare abans que la llebre els atrape.
Quan la llebre troba i agafa a algun conillet, este paga i comença el joc una altra vegada.
És un joc d'enginy per a amagar-se, sent cooperatiu per part dels més xicotets perquè solen buscar entre tots el millor lloc per a amagar-se. Sent a més competitiu i de velocitat quan ja són més majors.
Veig, veig
És un joc molt pràctic amb el que els xiquets van aprenent els colors (a partir dels 3 anys), les formes (a partir dels 3 o 4 anys), i a més edat, els noms i les funcions de les coses. Poden jugar xiquets, xiquetes i també majors.
Un dels participants tria "un color o un objecte", i diu: "Veig, veig"
i els altres li contesten: "que veus",
torna a dir; "una coseta de color….……(verd)." o bé "una coseta …….…(redona)",
i els altres xiquets i xiquetes han de mirar al seu voltant per a localitzar les coses amb eixe color o amb eixa forma i dir-ho al qui diu veig veig, per a saber si ha encertat o no, (el que diu veig veig NO ha de fer trampes).
Veig, veig
A partir dels 5 o 6 anys ha d'anar augmentant-se la dificultat del joc fent-li buscar figures més complicades, funcions de la cosa que es veu, o inclús per als mes majorets començar amb paraules ("veig una coseta que comença amb la lletra C").
Com es pot veure este joc dóna per a molt i es pot practicar en llocs tancats, a l'aire lliure, viatjant, etc.
És un joc per a aprendre colors, formes i noms dels objectes.
Ratolí, que t'agarra el gat
Els jugadors i jugadores es posen en rogle mirant cap al centre prou separats per a agafar-se de les mans amb els braços estirats, poden estar assentats o de peu.
Un xiquet o xiqueta fa de "ratolí" i un altre de "gat" se situen en el centre i el "gat" es tapa els ulls, eixint el "ratolí" del rogle, per la qual cosa els companys per on isca separaran les mans deixant-li que isca i després les tornaran a unir.
A continuació es canta la cançó:
Ratolí que t'agarra el gat
Ratolí que et va a agarrar
Si no t'agarra esta nit
Demà et va a agarrar.
El "gat" pregunta per on ha eixit el "ratolí" i els del rogle li contesten "per la porta", assenyalant el lloc per on va eixir, que és per on ha d'eixir el "gat" perseguint al "ratolí", el qual entrarà i eixirà del rogle i el "gat" haurà de perseguir-ho entrant i eixint per les mateixes portes que utilitza el "ratolí".
La cançó es va repetint fins que el "gat" atrapa al "ratolí", o fins que es cansa algú d'ells i li cedix el seu lloc a algun jugador del rogle.
Quatre Cantons
Este joc és ideal per a realitzar-lo en pobles en què hi ha encreuaments amb carrers estrets i no sol haver-hi quasi tràfic, però si no n'hi ha dibuixarem els cantons en el sòl.
Juguen cinc participants, un dels quals ee situarà al centre aproximat dels quatre cantons i els altres quatre un en cada un d'ells.
Els que estan situats als cantons hauran d'intercanviar-se els llocs, sent este el moment que aprofitarà el del centre per a ocupar un d'ells, passant a ocupar el centre el jugador que s'haja quedat sense cantó.
És un joc competitiu de velocitat i decisió.
Un, dos, tres, pica paret; Un, dos, tres, pollet anglés
Des dels 4 o 5 anys ja pot realitzar-se este joc. Un jugador es posa cara a una paret o arbre dient "un, dos, tres, pica paret" mentres altres xiquets, que estaven allunyats uns metres (tots comencen darrere d'una ratlla imaginària), s'aproximen a ell durant el càntic.
En el moment que diu "pica paret", el grup s'ha de parar en sec i quedar-se immòbils perquè és el moment en què es gira el que paga, fent retrocedir a la posició inicial a aquell xiquet o xiqueta a qui ha agarrat movent-se.
Guanya el que aconseguisca aproximar-se tant a qui paga com per a tocar-lo, ocupant el seu lloc i el joc tornarà a començar.
En algunes zones este joc s'anomena "Un, dos, tres, pollet anglés" que és el que canta el que paga.
És un joc de carrera, velocitat i control postural basat en l'equilibri.
Gallineta Cega.
Per als menuts de 4 o 5 anys. En primer lloc es delimita un espai del qual cap jugador podrà eixir (fa anys es pintava, amb guix blanc, un cercle en el sòl).
Un dels jugadors es taparà els ulls amb un mocador, nugat darrere del cap.
Després li pegaran varies voltes per a despistar-lo, perdent així les referències d'on estan els companys, cantant-li "Gallineta cega què se t'ha perdut?, una agulla i un didal, dóna unes voltes i ho trobaràs"
Qui paga ha d'agafar a algun dels altres jugadors i reconéixer-lo tocant-li la cara i el cap.
Si el reconeix, este paga i el joc torna a començar, si no el reconeix haurà de trobar i reconéixer a un altre.
És un joc de desenvolupament sensorial, percepció i orientació espacial.
La Sabatilla per darrere
S'assenten tots els xiquets i xiquetes, de 4 o 5 anys, en rogle mirant cap a l'interior del mateix i canten la següent cançó.
"A la sabatilla per darrere, tris tras
ni la veus ni la voras, tris tras.
Mireu cap amunt que cauen fesols,
Mireu cap a baix que cauen cigrons.
Mans avant que ve l'estudiant.
Mans cap arrere, que ve el capità
A dormir, a dormir, que els reis mags vindran"
Mentres canten els del rogle, el que "paga" va al voltant d'ells amb la sabatilla en les mans.
Els del rogle tancaran els ulls a l’oració de "a dormir que els reis mags van a vindrer" i en eixe moment el que té la sabatilla la col•loca darrere d'un dels què estan assentats i continua donant voltes al rogle fins que diu "ja".
En eixe moment els altres fan com que es desperten i el que es troba la sabatilla darrere d'ell ix corrent intentant agafar a qui paga. Si ho aconseguix torna a pagar el mateix i si el que paga aconseguix assentar-se en el lloc de qui tenia la sabatilla darrere, fa que pague el que va eixir a perseguir-lo, i així comença el joc una altra vegada.
És un joc d'habilitat i velocitat.