TOCAR DOLÇAINA

Per a tocar la Dolçaina haurem d'adoptar una posició, tant corporal com llabial, el mes eficaç i profitosa possible, cal tindre en compte la gran pressió i columna d'aire que exhalarem i per tant hem d'eliminar totes les tensions posicionals que pugam, per a això deurem:

• Tocar de peu amb les cames un poc separades i l'esquena el mes dreta possible.
• Mantindre la dolçaina en posició horitzontal, formant angle recte amb el cos.
• Separar els colzes del cos, lo prou per a no oferir resistència als pulmons a l'omplir-se d'aire.
• La dolçaina la subjectarem:
  • En la boca del dolçainer o dolçainera.
  • Amb el dit menut de la mà esquerra.
  • Amb el dit polze de la mà dreta.

Els dits indicats hem d'intentar NO separar-los de la dolçaina mentres s'està executant una peça.

• Mai s'haurà de tocar la canya amb les dents. Estos estaran forrats pels llavis.
• A l'introduir la canya en la boca deurem fer-ho pressionant-la un poc amb als llabis i que la canya els desplace cap a dins de 3 a 5 milimetros, aproximadament, forrant aixina les dents.
• No oprimir massa els llavis en la canya, per a evitar un cansanci llabial innecessari i evitar un so ofegat, forçat i no natural.
• Abans de començar a tocar se deu humir lo suficient la canya per a que vibre bé.
• No unflar les galtes a l'insuflar la columna d'aire.
• Tapar completament els forats de la DOLÇAINA en els rovells dels dits.
• No alçar massa els dits, ni fer-ho amb rigidesa.
• Inspirar pel nas i boca sense llevar la canya dels llavis, per a evitar perdudes de temps i d'afinació.
• Des de el principi hi ha que intentar emetre les notes afinades i, a l'escomençar i acabar cada una d'elles (si no estan lligades) picar amb la llengua.