Castellano Valencià

Ball Del Vetlatori (Mortichol o Dansa de l'Albaet)

Quan faltava un xiquet a l'alba de la seua vida, normalment abans dels set anys, es feia un vetlatori amb unes característiques peculiars en diversos pobles o aldees d'algunes comarques de Castelló, València i Alacant i es difuminen conforme a les dificultats orogràfiques de la zona, (per exemple, al llarg de l'últim tram del Túria, o pobles més propers a la mar, també alguns nuclis de l'interior, Ribera Alta, La Costera, Marina Alta, Camp del Túria, Horta de València, Plana Baixa, Alacantí, Vall d'Albaida, Vega Baixa del Segura, Dénia, Xixona, Montitxelvo, Llosa de Ranes, Oriola, Benimodo, etc).

El toc a mort no era amb les campanes grans del campanar sinó amb una més xicoteta que solia fer-se accionar, no des del campanar sinó a l'interior de l'església i amb un ritme més alegre que el d'un adult, es deia “toc de glòria” (sense dubte des del gremi de campaners ens podrien informar d'ell).

La creença popular era que l'albaet, en no haver pecat a eixa curta edat anava directament al cel convertint-se en angelet i, des d'allí, vetlava per tots els parents i amics.

De manera que tot el que envoltava el seu vetlatori i soterrar era peculiar i invocant la seua puresa.

Es vestia de blanc, li ficaven al cap una corona de flors, li maquillaven els llavis i les galtes amb un poc de carmí, flors blanques al voltant del seu cos i estampetes de la Verge amb el Jesuset i també de l'Àngel de la Guarda. El cadafal cobert de blanc i el taüt també blanc amb quatre ciris als cantons.

Una vegada tot arreglat començava la “dansa del vetlatori”, interpretada pels instruments que es tocaven al lloc, guitarra, i si hi havia, bandúrria, acordió, o fins i tot amb clarinet. Al ball participaven les balladores i balladors que hi havia al voltant, i el feien diferents parelles diverses vegades en la nit, o una parella s'alternava amb altres durant quasi tota la nit, cantant distintes estrofes segons la comarca.

Vaja des d'ací un xicotet homenatge a un germanet que vaig tindre (Josep Vicent Garay Cabo, primer fill dels meus pares) que va faltar l'any 1941, abans de complir el primer anyet.

Normalment el grups de ball hui en dia solen fer cinc estrofes (tornades). En l'Agrupació Folklòrica de Moncada s'interpreten estes cinc estrofes, havent-hi, altres segons la comarca.

1ª) La dansa del vetlatori
La dansa del vetlatori
Dones vingueu a ballar
Que és dansa que sempre es balla
Quan s' ha mort algun albat.
La dansa del veltatori
2ª) I al vetlatori acudeixen
I al vetlatori acudeixen
Del veïnat i parents
Que no hi ha aplegat a patir
I aquell pobret albaet
Al veltatori acudeixen
3ª) La cosa més dolça i fina
La cosa més dolça i fina
Més que el millor pensament
I a tots els presents ens dol
Que estiga de cos present
La cosa més dolça i fina
4ª) I els pares desesperats
I els pares desesperats
Ploren pel seu xicon
Que els ha arrancat el cor
Sense saber el que es mont
I els pares desesperats
5ª) La dansa del vetlatori
La dansa del vetlatori
Dones ja es va a acabar
Que és dansa que sempre es balla
Quan es mor algun albat.
La dansa del vetlatori

Altres estrofes que es canten per tot arreu de la Comunitat Valenciana.

En este poble s' ha mort
En este poble s' ha mort
Un angelet molt polit;
dones no ploreu, per ell,
Que ja ha acabat de patir
En este poble s' ha mort
I un angelet se'n va al cel
I un angelet se'n va al cel
Sense fer cap de pecat
I no coneixer del mon
Lo que de bo i roin hi ha
I un angelet se'n va al cel
Quin goig més gran deuen tindre
Quin goig més gran deuen tindre
els pares d'este xiquet,
perquè s'ha pujat al cel,
i s'ha tornat angelet.
Quin goig més gran deuen tindre
I els pares ploren de pena
I els pares ploren de pena
No eu poden remeiar
Pel fill que se l'ha mort
I el cor lis ha arrancat
I els pares ploren de pena
El pare i la mare ploren;
El pare i la mare ploren;
no ploren pel xic, no;
que s' ha mort la criatura
sense saber lo que és el món.
El pare i la mare ploren;
I un capollet per a Deu
I un capollet per a Deu
I nosaltres entre tant
Dansem en el velatori
I esta dansa tan regran
I un capollet per a Deu
Tots els pares i els veïnats
Tots els pares i els veïnats
Reunits en sentiment
Ballen per el velatori
Que es va fer un albaet
Tots els pares i els veïnats
I els pares desesperats
I els pares desesperats
Ploren pel seu xiquet
Que els han arrancat el cor
Siguent tant rechicotet
I els pares desesperats
I esta nit estem d'albat
I esta nit estem d'albat
Que s´ha mort el meu xiquet
I els jóvens estan descansant
Mosatros estem dolents
I per dins estem plorant
És un ball que es balla
És un ball que es balla
En molta pau i harmonia
Menjant cacau i tramús
I brindant amb alegria.
És un ball que es balla
La dansa del Velatori
La dansa del Velatori
Senyors ja va acabar
¡que elegant i que bonica!
A tots ha d'agradar.
La dansa del Velatori
La dansa del velatori
La dansa del velatori
senyores ja esta acabant
Que és dansa que sempre es balla
Quan s' ha mort algun albat.
La dansa del velatori

Ball

^ Pujar ^