La Dansa (o Ball de Plaça)
Escoltar Dansa Font De La Figuera, Dansa De Lo Ballet i Dansa De Riola:
D'entre els balls tradicionals folklòrics de la Comunitat Valenciana el més popular és la “Dansa o Ball de Plaça”.
És precís aclarir prèviament que hi ha altres balls concrets que també reben el nom de “dansa” i cada un d'ells tenen la seua motivació, el seu ritme musical i els seus passos de ball concrets, (exemples, dansades de la moma, dels nanos, porrots de Silla, dels cavallets, la mangrana, de cintes, turcs i moltes altres més).
La Dansà o Ball de Plaça és realitzada, bé com a exhibició a un escenari, on solen actuar grups o associacions de ball amateurs o semi professionals abillats amb els tratges tradicionals valencians, o bé realitzada en el carrer o plaça, col•locant-se en dos files enfrontades (en línia o adaptant-se a la forma de la plaça o carrer) i, si n'hi ha, alternant-se balladors i balladores, desplaçant-se, avançant des del lloc d'inici (amb el “pas pla” o “passeig”), fins al lloc final de la Dansa, al ritme, ternari, del Tabalet i castanyoles (postisses) i, cada cert temps o distància, deixant d'avançar, en sonar la dolçaina, i realitzant llavors unes passes o “passades” amb un poc més de dificultat, formant distintes figures. Esta Dansà sol ser realitzada també pels grups o associacions de ball i, quan és popular, acompanyats per persones particulars o espectadors a la mateixa. Podent haver-hi un “cap de dansa”, home i dona que obrin la dansa.
Durant les parts en què executa la melodia la dolçaina, els dansaires executen distintes passades amb major grau de dificultat que el “pas pla”, dividint-se en grups més xicotets dins de la dansa (4, 6, o 8 persones) i realitzant distintes figures, unes d'elles sent originàries de dansades concretes, per exemple les quatre passades de la Font de la Figuera i altres “inventades” anomenades amb els mas diversos noms, pas d'encreuament, de borratxo, de piràmide, de voltes, de bots (originari del Fandango de tres), caminant (originari del bolero), salutació, etc.
De vegades, la “Dansa” comença la seua entrada en una plaça amb uns passos específics que van a càrrec del “cap de dansa”, i acaba amb un fandango, per al qual es col•loquen els balladors i balladores en un cercle o més cercles d'una fila i accelerant-se de principi a fi com si es tractara d'una competició entre dolçainers i balladors.
En la Comunitat Valenciana hi ha distintes melodies de “Dansades” (Dansa de la Font de la Figuera, Cadena, Eixida, Albaida, Dansa i fandango de Muro, Dansa i fandango de Palomar, Torrevieja etc), i també altres dansades amb el mateix origen i estructura que reben altres noms concrets: Ball Pla, Ball Rodat, Ball del Cremaller, Ball Perdut... Totes elles amb el mateix ritme ternari i cadència en les quals es pot ballar qualsevol dels passos populars existents, encara que quasi totes elles tinguen també els seus propis passos o passades.
Amb el transcurs del temps les “dansaes” han anat desapareixent de moltes poblacions, però encara es mantenen vives en moltes altres. Hui en dia hi ha moltes poblacions en què participa un nombre important de persones en les “dansaes”, València, la Font de la Figuera, Caudete, Enguera, Moncada, Ibi, Agost, Guadassuar, Callosa d'en Sarrià, Benilloba...