Castellano Valencià

Orelletes

Són un dolç del què, com molts altres, la seua recepta es perd en la memòria dels temps, és part del llegat que ens van deixar els àrabs i els sefardites, els quals preparaven dolços per a quasi totes les seues celebracions.

En el cas de "les orelletes" i tot i que els àrabs van introduir el cultiu del sucre de canya en la península Ibèrica (zona sud i llevant), no va poder este amb la ja famosa "miel hispana" molt apreciada pels romans que mesclaven farina de blat amb la nostra mel per a fer els seus millors dolços (els grecs i els romans coneixien ja el sucre denominant-ho sal de l'Índia).

En Serra, des de sempre, i per a complimentar als convidats, les dones elaboren "orelletes", sobretot, en les ocasions mes especials, com ara bodes, batejos, comunions, etc.

Este dolç no es comercialitza pel fet que és fregit (no s'enforna) i la seua preparació és molt laboriosa, i precisament és per açò el posar ací el nostre granet d'arena perquè no acabe perdent-se la tradició de les "orelletes".

Ingredients (per a 40/50 "orelletes" aproximadament).

Preparació

En un bol es posa el contingut dels huit ous (rovell i clar), a un d'ells li perforem un poc un dels extrems i així després de buidar-lo ens servirà de mesura.

Afegim l'anís de rebosteria i l'oli i ho mesclem tot batent-ho fins que quede homogeni.

A continuació anem agregant farina i ho pastem fins que la massa no es pegue a les nostres mans, treballant la massa fins a tindre una pasta fina i homogènia. Quan ja es fa pesat treballar la massa en el bol, la traiem i la treballem amb les mans en el banc o taula durant una estoneta, 5 o 10 minuts.

Per a evitar que la massa se'ns asseque massa, separem part d'ella i la resta ho deixem cobert per un drap humit.

Dividim la massa que hem separat en xicotetes porcions en forma de boles de 60/70 gr., aproximadament, i amb una canya (de forma tradicional), o si no n'hi ha amb un corró xicotet les anem aplanant fins que queden molt fines (que transparenten un poc), llavors les deixem esteses sobre un drap perquè assequen un poc (quan ja tenim estirades 10 ò 12 comencem a fregir començant per les que hem estirat primer.)

Les fregirem en una paella o olla de 12 a 15cm., (com a mínim) de profunditat i de 30 a 40cm., de diàmetre, en la que posarem oli suficient (aprox. 2 litres) per a afonar el centre de les "orelletes" uns 10 ò 12cm.

L'oli haurà d'estar molt calent perquè les "orelletes" suren a l'introduir-les.

Perquè prenguen eixa forma tan característica s'afona el seu centre amb una canya (tallada en 4 en el seu extrem i per a obrir-la posem una ametleta) i girant-les sobre el que afona i amb una altra canya o una paleta se'ls dóna la forma de xicotets plecs. Quan estiga començant a endurir-se (als 25 o 30 segons) ja es quedarà amb eixa forma i acabarà de fregir-se aproximadament al minut i mig o quelcom menys, tambè se li solen formar xicotetes bambolles.

Cal tindre molta atenció per a que no se'ns torren massa.

Es solen fer uns dies abans de l'esdeveniment a celebrar i es guarden (aguanten 12 dies perfectament). Pes a servir-les els posem mel i uns pocs anisets de colors, i a menjar.

Receta de Puri Lage

^ Pujar ^